Característiques militars dels almogàvers

Els almogàvers eren guerrillers agressius, les seves costums eren selvàtiques, estaven acostumats a viure en les muntanyes.

Eren impetuosos a la lluita, abans de combatre colpejaven contra els seus escuts les seves espases dient: Desperta ferro, desperta.

Eren un exèrcit molt econòmic de mantenir ja que el seu armament era escàs, però eren àgils i ferotges en la lluita, eren capaços de derrotar a exèrcits molts mes grans que el seu. Els almogàvers també eren impredictibles, atacaven d’ imprevist als enemics, també eren experts fent emboscades.

Gairebé no utilitzaven armes defensives, estaven ben organitzats, ja sigui en campanyes o companyes.

Per atacar els almogàvers usaven las següents armes:

La alfange: Era una espasa ample, curta i corba, que té un únic tall a un costat.

Azcona: Llança curta que era usada com arma llancívola.

Dos dards: Era una arma semblant a una llança petita i prima que es llançava amb el braç i amb una posició intermèdia entre la javelina i la fletxa.

Maça: Van arribar a usar-la en algunes ocasions, era una arma de la edat mitjana amb una bola de ferro amb punxes subjecta a un mànec.

Funcions en la batalla:

Els almogàvers era un soldat amb gran experiència i valor, eren lleugers, es situaven a les fronteres i reconeixen el terreny on actuaven, marxaven en davant de l’ exèrcit i cobrint els flancs.

Els almogàvers eren normalment utilitzat com a soldat a peu, sobretot en terres aspres, però hi va haver almogàvers a peu que exercien més altes funcions.