Almogàvers:
Cal destacar que no eren ben bé un exèrcit, sinó que
formaven un estil de vida molt dur, lluitaven mentre els nens i les dones
miraven i aprenien a lluitar, viatjaven tots plegats: gent gran, dones i nens,
van ser emprats en la lluita contra els musulmans.
Qui
eren?
Almogàvers era la denominació que rebien els soldats autònoms en forma
de companyies d'infanteria a la Corona d'Aragó i a
la Corona de Castella durant l'edat mitjana, entre els
segles XII i XV.
En aquella època eren coneguts per la
seva habilitat i agressivitat en la batalla. En terra enemiga, vivien del
saqueig, però en temps de pau acostumaven a causar problemes saquejant la
població pagesa ja que sempre "necessitaven" guerres.
Equipament:
Vestien molt senzillament, tan sols una gonella o camisa curta (a l'estiu i a l'hivern), les polaines d'aquell temps i unes avarques
(mena de espardenyes de cuir). L'armament era molt lleuger: la llança,
un coltell (ganivet) i dos dards. A més a més portaven una bossa de pell amb pa per a dos o tres dies i a la cintura un
foguer per encendre el foc de la foguera.
Graus militars:
Al no
ser un exèrcit formal la seva estructura jeràrquica era molt simple:
Adalil:
Màxim grau, anaven a cavall i guiaven les tropes, el nomenava el rei en temps
de guerra
Almugatèns: Anaven a peu i eren oficials intermedis, sovint nomenat pels seus
companys.
Almogàver: Anaven a peu i eren la tropa base.
